L’illa de Marettimo es troba en un punt estratègic del Mediterrani, d’on han passat moltes civilitzacions. Alguns han deixat rastres evidents, Altres, en canvi, esperen ser descoberts. És l’illa més alta plena de vegetació de l’arxipèlag d’Egadi a la província de Trapani.
Polibio la chiama in greco Hiera Nesos, l’illa sagrada, mentre nell’Itinerario Antonini del III secolo d.C. l’isola figura con il nome di Moritima, trasformato in Malitimah dagli arabi. Proprio alle porte del Canale di Sicilia, è “primus mons Siciliae” secondo il cronista del XIII secolo Bartolomeo da Neocastro.
Ha una superficie di 12,3 kmq e un perimetro costiero di circa 19 km che disegna una forma romboidale. I’ larga poco più di 2,5 km da Punta San Simone a Punta Libeccio e lunga circa 7,5 km da Punta Mugnone a Punta Basano, orientata lungo una direttrice nord-ovest/sud-est. Dalla costa trapanese dista 20 miglia nautiche (cap 37 km), da Favignana 13,5 (cap 25 km) e da Capo Bon in Tunisia 70 (cap 130 km).
Si separò dalla terraferma prima rispetto alle altre isole della Sicilia, cap 600.000 fa anys, e questa lunghissima insularità determinò caratteristiche di straordinaria importanza: una flora e una fauna che hanno mantenuto nel tempo particolarità uniche. Se a ciò si aggiunge una ricchezza di sorgenti d’acqua si può capire come tutto ciò abbia contribuito a mantenere fino ai giorni nostri questo ricco patrimonio naturalistico .
a 241 A.C.. il mare delle Egadi fu lo scenario della Prima Guerra Punica. Secondo alcune fonti l’armistizio tra romani e cartaginesi fu firmato nella stessa Marèttimo, che rimarcò così un’antica vocazione alla sacralità e alla tregua tra popoli diversi.
Dopo la prima guerra punica i romani, a 150 A.C.. costruirono sull’isola un presidio militare che controllava la rotta tra Capo Bon in Tunisia e Roma. Il complesso monumentale noto come "Cases romaneses", e costruito in opus quasi reticulatum. Nella stessa area è presente un’affascinante chiesetta rurale di epoca normanna (XI-XIl secolo) costruita dai monaci Basiliani, di lingua greca. Si ipotizza che la chiesa fosse dedicata a San Simone.
ll CASTELLO DI PUNTA TROIA
È probabilmente del periodo saraceno la costruzione di una torre di avvistamento sul promontorio di Punta Trota.
Durante la dominazione araba l’isola venne chiamata Gazirat Malitimah.
Al voltant de 1140 Roger II, rei de Sicília, trasformò la vecchia torre saracena di Punta Troia in un vero Castello a presidio dell’estremità occidentale del regno più ricco e potente del Mediterraneo di quel periodo.
En períodes posteriors de dominació suaviana, angioina e aragonese Marettimo segui le sorti della Sicilia, accentuant un aïllament que va culminar durant la llarga dominació espanyola, Quan la part de l’oest de l’illa es va convertir en un receptacle per als pirates i els cors de tot el Risme, amb una prevalença dels sarraïns. I pochi abitanti erano costretti a vivere in grotte e l’unico vero presidio del potere centrale era costituito dal Castello e dalla sua sempre più esigua guarnigione.
a 1637 La corona espanyola, Fallida de les guerres contínues, L’arxipèlag de l’Egadi al marquès Pallavicino de Gènova va cedir. a 1651, Entre Marettimo i Levanzo, cap al nord -est, Es va trobar un gran taulell de corall, I l'illa va acollir els vaixells del Corallari Trapani, que va passar la nit a l’aeroport del Maestro, Sota la protecció de la guarnició del castell de Punta Troia. Va ser a finals del segle XVIII que l’illa va començar a poblar -se de forma estable. En aquell moment el sobirà Ferdinand IV de Bourbon, Conduït per la Il·lustració Viceroy Caracciolo, Havia iniciat els intents tímids de reformar l’estat i la millora dels territoris del regne. Amb la revolució francesa, sotto il viceré Caramanico, la “Real Castello del Maretimo” Es va convertir en la presó horrible, Especialment per als presos polítics: a 1793, En temps de repressió anti -jacobina i gran fam, El castell comptava bé 52 presoners polítics, ammassati in una prigione ricavata in una vecchia cisterna detta “la fossa”.
Les condicions de la presó van ser descrites als seus records per William Pepe, aquí bloquejat des de 1802 al 1803. A partir de setembre de 1822 Al juny de 1825 La fossa de Marettimo va acollir la Marche de Sant’Angelo a Pontano Nicola Antonio Angeletti, Opponent Carbonaro del Regne de Nàpols, che ci ha lasciato una dettagliata pianta da lui stesso disegnata su come era organizzato il forte di Marèttimo. La boggia nicola ricciardi també es va bloquejar a la fossa; El pintor Syracuse, però napolità d’origen, Antonio Leipnecher; i Gennaro Petraglione. E poi il napoletano Ferdinando Giannone, Carmine Curzio, Palermo Bartolomeo Milone, El sacerdot Don Pasquale Barbieri i l’arxiu Vincenzo Guglielmi (o gugliemo) Per Andretta, A la província d’Avellino, Trucking a la fossa juntament amb l’advocat Nicolò Tucci “Per a un joc de paraules mal interpretat pels militars de guàrdia”.
a 1844 re Ferdinando Il, Després d’inspeccionar -lo, va abolir el castell. Junts, l'església propera dedicada a Sant'anna i la capella dedicada a Maria SS va caure en ruïna. agraïts, L’únic lloc fins aquell moment en què els Terers podrien rebre els sagraments. A metà Ottocento gli abitanti di Marèttimo lasciarono le grotte e cominciarono a costruire le loro casette di tufo.
em Florio, amb les seves iniciatives, Feia la farina d’Egadi amb els tonnaris i el cultiu dels camps, ma per Marèttimo ciò non bastò: Les condicions de la comunitat de Marettimara eren tals que va començar, imparable, el flux migrator “Aquí i la Dalla Mare” Cap al nord d’Àfrica, Portugal E, en general, Les Amèriques fins a les aigües gelades d’Alaska per a la pesca de salmó.
Avui el centre habitat no està tancat en una única aglomeració 300 Sobre metres i amples 200. Els residents viuen per a la majoria del turisme, Però en un passat no gaire lluny, la majoria de la població estava formada per pescadors i mariners molt vàlids, Salars experts en peixos e, FINS NO, de bons agricultors i apicultors.
Notizie storiche a cura Associazione C.S.R.T. “Marettimo”
Foto © Giorgio De Simone
El Castell de Punta Troia, di proprietà del Comune di Favignana isole Egadi, oggi è sede del Museo delle Carceri e Osservatorio della “foca Monaca” de l’àrea marina protegida. Destinació turística per visitar per gaudir de l'encant escenari naturalista. a 2023 è stato trasferito da Favignana uno dei Rostri della battaglia delle Egadi oggi visibile in una stanza del Castello.
Orari 2025:
Da martedì a domenica:
dalle 10:00 tot 15:00, ultimo accesso 14:20
Lunedì chiuso
Biglietto: 5 euro
